1-O: A l’Hospitalet ho vam fer. Som on érem i no hi renunciarem mai

Tothom recordem el nostre primer d’octubre del 2017. Els dies històrics ja ho tenen això, tothom recorda el seu. Recordem on érem, com vam passar el dia (o la nit), les hores que vam dormir o no dormir, nervis previs, la por, en veure la brutalitat policial, que s’anava convertint en convenciment quan a cada moment érem més i més gent amb independència del que volien votar, i l’orgull de veure com centenars de veïns i veïnes omplien els col·legis de la nostra ciutat convençuts que aquesta era la manera de defensar que som la gent qui hem de decidir el futur de Catalunya.

No us explicaré els detalls del meu dia, però si que vull compartir reflexions i sensacions d’aquells dies que encara perduren cinc anys més tard. Votar en una ciutat com l’Hospitalet no era fàcil. No va ser fàcil. De fet, els més contraris al referèndum sempre deien que si en algun lloc no s’aconseguiria votar seria precisament a la nostra ciutat. Però ho vam fer, i tant que ho vam fer!

I va ser possible gràcies a tota la ciutadania que va baixar a omplir carrers i col·legis, a qui va dormir la nit anterior i s’hi va passar el cap de setmana fent activitats de tardor, a qui va rebre les urnes, a qui les va repartir i a qui durant mesos va treballar en silenci i sense parar per fer-ho possible. Vist amb perspectiva també és un dia històric perquè va canviar a molta gent del país. No podem negar que hi ha un abans i un després de l’1-O, també a l’Hospitalet. Molta gent va prendre consciència i orgull de ser de l’Hospitalet. Gràcies a aquells dies moltes persones es van convèncer de que les urnes són la resposta. De fet, cinc anys més tard, el 82% de la població ho segueix dient.

Sabem que si volem guanyar hem d’estar millor preparats. I per fer-ho haurem de ser més forts, i ser-ne més. Sumar-hi tota aquella gent que potser aquell 1-O no van votar, però es van sentir incòmodes i no van compartir la resposta de l’Estat. Aquells que creuen que Catalunya ha de decidir el seu futur pacífica i democràticament. Hem d’apel·lar aquesta gran majoria, la de més del 80% per fer-ho possible. Aquest hauria de ser l’horitzó polític del país i de tots els partits democràtics, amb independència de quina sigui la seva postura. Acabar amb la repressió política i la judicialització i decidir quan i com posem les urnes per decidir el nostre futur, com a poble.

Som on érem, i hi seguirem sent. No renunciarem mai al camí de l’autodeterminació fins guanyar, perquè volem guanyar, perquè sabem que la independència és la millor eina per transformar el país i millorar la nostra vida. Orgulloses de l’1 d’octubre, dels dies abans i dels dies després. Orgullosos d’una ciutat que va saber defensar el seu dret a decidir el seu futur i la democràcia. Orgulloses d’una ciutat que va despertar i que es reivindica. Visca l’Hospitalet i visca Catalunya lliure!

silviacasola

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Back to top