Independentistes, sobiranistes, demòcrates. Aquests són els que l’1 d’octubre ens vam llençar al carrer arreu del país, i també a l’Hospitalet, per defensar vots i urnes. I vam deixar clar que els catalans i catalanes volem decidir lliurement i democràtica el nostre futur com a país. Vam viure i fer possible un dia, d’aquells que passaran a la història. No cal dir noms, no cal fer reconeixements. Els que fa anys que piquem pedra sabem qui i què vam fer. Perquè els que fa anys que treballem per fer possible la independència sabem que aquesta és una cursa de fons i que quan creus que has arribat al cim, pot ser que de cop et trobis el camí tallat i et toqui buscar noves rutes per arribar-hi. I això és el que ens va passar.
Ara ens toca trobar nous camins per assolir l’objectiu final, la independència. Les diferents organitzacions sembla que estem cercant diferents estratègies. Mentre uns volen retirar l’enorme roca que no ens deixa continuar el camí del 2017 malgrat no tenir les eines per fer-ho, i segueixen allí encallats, altres preferim buscar noves estratègies que ens permetin arribar al final. Sigui com sigui, amb retrets no ens en sortirem, sinó que ens cal tornar a trobar la manera d’unir forces, recuperar la il·lusió i el treball en conjunt i estratègic.
La independència és una eina de transformació social, no una fi en si mateixa. I hem arribat fins aquí, gràcies a les companyes i companys que ens han precedit. Als meus setze anys, no hauria imaginat que seríem capaços de fer coses tan importants com la via catalana, omplir els carrers amb milers de persones en diverses ocasions o organitzar l’1 d’octubre. Com tampoc hauria imaginat tota la repressió que hem patit i encara patim. Però això no ens farà defallir.
I mentrestant? Doncs molt senzill, mentrestant continuarem treballant per millorar la vida de tothom i per convèncer encara més gent que sols amb la independència podrem garantir, del tot, drets i vides dignes. I penso que això ho hem de fer lluitant pels drets i explicant quin país volem ser quan siguem independents. I jo tinc clar quin és el meu.
Per això defenso l’habitatge digne, amb la regulació del preu del lloguer, però també del lloguer de temporada i per habitacions. I penso que cal perseguir els pisos turístics il·legals, i aquells que fan negoci expulsant les famílies dels nostres barris. Crec fermament que cal garantir oportunitats per tothom, amb feina de qualitat i formació de qualitat. I que cal donar més suport al petit comerç i a l’empresariat del nostre país que ha aixecat els seus negocis, que ofereixen feina a molta gent i ens donen productes de qualitat. Vull barris dignes i carrers segurs, per millorar la qualitat de vida a les nostres ciutats.
I vull la clau de la caixa, perquè moltes d’aquestes qüestions, així el reforç del sistema de salut, educatiu i tot allò que hem detallat, implica destinar-hi el màxim de recursos disponibles. I com que els tenim, perquè són els impostos que paguem els catalans i catalanes, ens correspon decidir a què i com els volem invertir.
A l’Hospitalet, ho sabem bé. És urgent que puguem disposar de més recursos, però també fer-ne una bona governança, per millorar els nostres barris, les nostres oportunitats i garantir la cohesió social. D’aquesta manera podrem tornar a dibuixar un futur esperançador per la nostra ciutat. I som els republicans els únics amb capacitat per fer aquest canvi. Per això fer créixer el projecte republicà a l’Hospitalet és el millor objectiu que ens podem marcar.
Els que piquem pedra som on érem, i hi seguirem estant. Orgull i honor a l’1 d’octubre!
