Un nou 8 de març on omplim els carrers de reivindicació i lluita, però també on ens toca tornar a explicar que no, no ens han de felicitar. També un nou 8 de març ple de contradiccions del sistema, que els darrers anys ha intentat imposar-nos una forma de ser feminista, una, única i vàlida, i que a més ens diu que ara no toca ser feministes, o que en tot cas, no siguem ni gaire reivindicatives ni fem massa soroll.
Perquè no ens enganyem, hi ha una part del feminisme avui, que voldria que els feminismes no molestem al sistema. Aquesta setmana en parlàvem amb les companyes d’Amalvigia en un acte molt interessant que van organitzar. I en tornar a casa no hi parava de pensar, quin és el meu paper com a mare i feminista? Com puc garantir que el meu fill s’incorpori també les ulleres lila?
Per mi el feminisme és i sempre ha estat un punt de trobada. I em nego a entendre’l d’una altra manera, tot i que sembla que avui hi ha qui voldria que fos un espai de lluita entre nosaltres, on primi el personalisme i l’individualisme. Per mi és i ha de ser un espai de suma, de coneixement i d’autoconeixement, d’aprendre de les qui van obrir portes molt abans que nosaltres, de les lluites guanyades i de les batalles perdudes, en definitiva un espai de creixement individual i col·lectiu. L’espai on sentir-me respectada i on aprendre a no jutjar ningú mentre defenso els meus postulats.
I retornant a la maternitat, no em puc treure del cap que criar en un moment en què tot va en contra dels valors que em representen ha de ser força complicat i que sovint ens trobarem molt soles. Però recordo que altres ja ho van haver de fer, i crec de la seva experiència en podem aprendre molt. Igual que al voltant de l’any 2013 vam haver d’aprendre com s’havien organitzat els avortaments clandestins per si la contrareforma de Gallardon tirava endavant, crec que ara haurem d’aprendre moltes coses sobre la lluita feminista en temps de resistència. I la clau, com fa una mica més de 10 anys, és i sempre ha estat la feina col·lectiva, intergeneracional i sorora.
Tot apunta que venen anys foscos, i hem de trobar com fer més forta la nostra llum, especialment pensant amb les noves generacions. I malgrat que és cert que no hi ha edat per fer-se feminista, com més aviat incorporem aquesta llavor a les noves generacions, més eines tindran per lluitar contra el sistema imperant. Perquè ajudar-los a ser lliures és ser conscient que algunes batalles les hauran de lluitar per ells mateixos, i que les contradiccions, com ens passa a totes, els acompanyaran sempre. La clau és poder-les veure.
Jo soc mare, feminista, roja i independentista, m’encanta cuinar pels meus, passar tot el temps que puc amb el meu fill, trobar estones per sortir amb el meu company i també dedicar-li totes les hores possibles del dia a la meva tasca política com a regidora i a les lluites socials per les causes que considero justes. I ho vull poder ser tot, perquè crec que és el meu dret. Potser, fer-ho, és la meva manera d’aportar un granet de sorra per a construir una societat més justa i lliure.
Com veieu, no en tinc la resposta, de com ser una bona mare i feminista modèlica per al sistema, però suposo que per això mateix cada dia procuro ser totes les versions que puc de mi mateixa.
I si això molesta el sistema patriarcal, alçaré encara més la meva veu!
