Els serveis socials, al límit

La situació dels serveis socials a l’Hospitalet és insostenible. La desatenció per part de l’Ajuntament a les famílies vulnerables és, a banda d’injustificada, un greu problema que si no hi posem remei de manera urgent tots i totes ho pagarem molt car en el futur

El col·lapse és evident. El vivim, respirem i patim a cada instant. Ens ho diu la gent més vulnerable que és qui ho pateix en primera persona; ens ho diuen els professionals que es veuen desbordats, abandonats i amb unes condicions laborals precàries; ens ho diuen les entitats veïnals i del tercer sector; ens ho diuen les escoles; ens ho diuen també els mitjans de comunicació d’àmbit nacional on l’Hospitalet apareix com exemple del que no s’ha de fer. Ens ho diu tothom, és un clam. I l’Ajuntament, amb l’alcaldessa al capdavant, ho nega.

És evident que patim històricament un dèficit de finançament dels serveis socials des que es van transferir de l’Estat a Catalunya. En aquest aspecte hi ha molta feina a fer, tot i la millora dels darrers anys. Ara bé, el que passa a l’Hospitalet no està passant en altres municipis del nostre entorn. I és que el problema no és només de recursos: és també un problema d’incompetència i d’irresponsabilitat política.

Els dèficits organitzatius, la manca de personal dels serveis socials, la paràlisi administrativa amb el bloqueig dels contractes, provoquen una lentitud exasperant i una manca de resposta als usuaris que veuen com se’ls nega el dret a una primera atenció personalitzada. És increïble que, en aquests moments, no s’atengui les trucades dels usuaris que volen adreçar-se als serveis socials. El motiu el va expressar el regidor del ram públicament: no han adjudicat el nou contracte del servei d’atenció telefònica. Inaudit

Aquest bloqueig provoca greus perjudicis als més vulnerables: se’ls negat el dret a empadronar-se, no es fan els informes prescriptius per tenir dret a obtenir ajuts i no s’orienta als usuaris perquè no poden accedir als serveis d’atenció. Amb tot, molts dels ajuts es perden i van a parar a altres famílies d’altres municipis.

Cal dir prou. Ja n’hi ha prou de negar la realitat i amagar-se darrera les excuses i els discursos triomfalistes. Per molt que es vulgui mirar cap a un altre costat i s’intenti amagar o silenciar, la pobresa existeix i requereix de respostes efectives i urgents per evitar el patiment i millorar la convivència i la cohesió social en els nostres barris. Insistim en això: si no hi posem remei ara, tot això se’ns girarà en contra en el futur. L’Hospitalet o continua sent una ciutat d’acollida o no serà. Estem segurs que, amb altres maneres de fer, de pensar i governar, a l’Hospitalet es pot viure millor. Tothom pot viure millor.

Jaume Graells i Sílvia Casola

silviacasola

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Back to top